M. adv. ant. Primerament.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Pregon», p. 392. Hermanos Espasa, Editores.
De pregon
2 recurrències. Primera citació: 1865.
M. adv. ant. Primerament.
De present.