Aquesta tradició és universal, com ho és també el refrany, que, amb tot, sembla no referir-se pas a la tradició, sinó al temps en què l'home no havia descobert encara l'escriptura i o tenia altre mitjà que la paraula per a expressar les idees, o sia que en aquest aspecte de la civilització era comparable als animals.
De quan les bèsties parlaven
2 recurrències. Primera citació: 1935.
Per a indicar un temps reculadíssim i indefinit i de vegades àdhuc fantasiós. Segons la tradició, temps hi hagué que bèsties i coses gaudien del do de la paraula. No podien, com l'home, dir tot el que volien: es limitaven a dir només una sola frase o paraula, la que més interessava a llur manera d'ésser (segueix a l'original).