Paremiologia catalana comparada digital

De rebaubeig

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

De rebaubeig

1 font, 1926.
Venturer, escadusserament, sense proposar-s'ho.
Aquí li duc aquesta tomàtiga que ha sortit de rebaubeig.
Lloc: Llucmajor.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Rebaubeig 2. a)». Editorial Moll.
D'amagat, de sotamà, fora de l'ús normal.
Això m'ho han venut de rebaubeig.
Lloc: Manacor.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Rebaubeig 2. b)». Editorial Moll.

De rebeubeig

1 font, 1970.
Cosa corrent, usual.
Lloc: Mallorca.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Rebeubeig (de)», p. 81. Edicions Polígrafa.