Adv. i prep. ant. Amunt, dalt (en tots els seus significats). Precedit de la preposició «de», formant la locució «de sus». Aquesta combinació s'usava sobretot per indicar una cosa dita o escrita abans (V. dessús,forma aglutinada d'aquesta locució adverbial).
A penes podem portar lo fex que de sus nos avets posat,» Llull Cont. 80, 29. «Puys posa-y de sus una gota de cera, Flos medic. 127 vo | Axí con de sus és escrit, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 306).