Paremiologia catalana comparada digital

Des

4 recurrències. Primera citació: 1864.
Preposicions pròpies.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 8. 30. Preposicions», p. 18. Baguñá, editor.
Ant. Desde.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Des», p. 511. Hermanos Espasa, Editores.
Partícula prepositiva que entra en la composició de mòltas veus, y comunment denota negació, com: desventura, sèns ventura.
Equivalent en castellà: Des.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Des», p. 511. Hermanos Espasa, Editores.
Partícula prepositiva que entra en la composició de mòltas veus, y comunment denota negació, com: desventura, sèns ventura.
Equivalent en llatí: Dis.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Des», p. 511. Hermanos Espasa, Editores.