Paremiologia catalana comparada digital

Desafinadament

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Desafinadament

1 font, 1968.
Amb desafinació, sense harmonia.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Desafinadament», p. 57. Edicions Polígrafa.

Desafinadamènt

1 font, 1839.
Adv. mod. Apartarse de la perf+èta entonació.
Equivalent en italià: Con dissonanza.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desafinadamènt», p. 651. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Apartarse de la perf+èta entonació.
Equivalent en castellà: Desafinadamente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desafinadamènt», p. 651. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Apartarse de la perf+èta entonació.
Equivalent en llatí: Dissone.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desafinadamènt», p. 651. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Apartarse de la perf+èta entonació.
Equivalent en francès: Sans accord.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desafinadamènt», p. 651. Impremta de Josep Torner.