Paremiologia catalana comparada digital

Desemparadament

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

Desamparadament

1 font, 1864.
Adv. m. Sèns amparo.
Equivalent en castellà: Desamparadamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Desamparadament», p. 514. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Sèns amparo.
Equivalent en llatí: Derelicte.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Desamparadament», p. 514. Hermanos Espasa, Editores.

Desemparadament

1 font, 1926.
Adv. Sense empar.
Els de la vila foren molt espaordits e's tengueren tots per morts e estigueren desemparadament, Pere IV, Cròn. 202.
Equivalent en castellà: Desamparadamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Desemparadament». Editorial Moll.