V. pron. fig. Desfigurar-se les faccions a causa d'una malaltia, d'una emoció intensa, etc.
Amb el dolor se li havia desencaixat la cara.
Equivalent en alemany: S verzerren.
Desencaixar-se
4 recurrències. Primera citació: 1997.
V. pron. fig. Desfigurar-se les faccions a causa d'una malaltia, d'una emoció intensa, etc.
Amb el dolor se li havia desencaixat la cara.
Equivalent en anglès: To become distorted.
V. pron. fig. Desfigurar-se les faccions a causa d'una malaltia, d'una emoció intensa, etc.
Amb el dolor se li havia desencaixat la cara.
Equivalent en castellà: Desencajarse.
V. pron. fig. Desfigurar-se les faccions a causa d'una malaltia, d'una emoció intensa, etc.
Amb el dolor se li havia desencaixat la cara.
Equivalent en francès: S'altérer, se décomposer.