Paremiologia catalana comparada digital

Desesperar-se

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1997.

Desesperar-se

2 fonts, 1997.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. D. Intercanvis positius. Conformar-se. Impaciència, no aguantar», p. 591. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
V. pron. Lliurar-se a la desesperació.
No ens desesperem: potser encara se salvarà.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Desesperar», p. 334. Enciclopèdia Catalana.

Desesperar(-se)

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Desesperació. Defalliment», p. 658. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.