Paremiologia catalana comparada digital

Desgavelladament

2 recurrències. Primera citació: 1926.
Adv. D'una manera desgavellada; amb gran desorde.
Equivalent en castellà: Desordenadamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Desgavelladament». Editorial Moll.
En desordre, sense cap ni peus.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Desgavelladament», p. 101. Edicions Polígrafa.