Paremiologia catalana comparada digital

Després de mi el diluvi

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1936.

Després de mi el diluvi

1 font, 1997.
Ha estat un discurs impregnat de l'aclaparadora síndrome del "després de mi el diluvi", com si després d'ell s'acabés la història de la ciutat.

Després de mi…, el diluvi

1 font, 2017.

Después de mi'l diluvi!

1 font, 1936.
Paraules temeràries, de repugnant egoïsme, que pronúncia aquella persona que no res l'importa del bé dels demés, una vegada ella dexe este món. Qui primer va dir-les, va ser lo Rei Lluís XV, de França, a la seua amigatxa la Pompadour (1750). De: Rei Lluís XV, de França.
Lloc: Comarca de Tortosa.