Paremiologia catalana comparada digital

Destrò

1 recurrència. Primera citació: 1926.
Conj. ant. Fins.
Ell se abstenia tant de temps destrò que eren vengudes les virtuts en son remembrament, Llull Felix, pt. viii, c. 58 | Tots aquells qui murien anaven en foch infernal destrò que plach al subirà Pare que son fill presés carn, Llull Doctr. Puer., c. 4, 5.
Equivalent en castellà: Hasta.