Paremiologia catalana comparada digital

Diga-li peus de fotja, esquena d'egua!

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Diga-li peus de fotja, esquena d'ego!

1 font, 1926.
Es diu referint-se a un que, després de retreure-li a la cara les seves faltes, fa sa mòpia com si no anàs per ell.
Lloc: Santanyí.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Egua Loc. d)». Editorial Moll.

Diga-li peus de fotja, esquena d'egua!

1 font, 2000.
Es diu referint-se a un que, després de retreure-li a la cara les seves faltes, fa la mòpia com si no anàs per ell.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Egua», p. 137. Editorial Moll.