Paremiologia catalana comparada digital

Dignar-se

4 recurrències. Primera citació: 1997.
V. pron. condescendir a fer alguna cosa.
Mai no es va dignar a respondre.
Equivalent en alemany: S herablassen.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Dignar-se», p. 359. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. condescendir a fer alguna cosa.
Mai no es va dignar a respondre.
Equivalent en anglès: To deign.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Dignar-se», p. 359. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. condescendir a fer alguna cosa.
Mai no es va dignar a respondre.
Equivalent en castellà: Dignarse.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Dignar-se», p. 359. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. condescendir a fer alguna cosa.
Mai no es va dignar a respondre.
Equivalent en francès: Daigner (tr.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Dignar-se», p. 359. Enciclopèdia Catalana.