Mots de patxanga. Sexe.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Collons!
30 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1982.
Collons!
19 fonts, 1982.
Els homes deien hòstia i collons, i les dones ospa o ospedrer i cordons o cordills o collins.
S'usa també com a exclamació.
És un malparit dels collons! | Recollons!
Lloc: Olot (Garrotxa).
Interj.
Equivalent en castellà: ¡Cojones!
Collons ve de «Me cago en els collons de Déu».
Equivalent en castellà: ¡Joder!
Equivalent en castellà: ¡Joder!
Enric Gomà té la teoria que podria venir del renec «me cago en els collons de Déu» i que, com que era una expressió massa gruixuda, es va acabar escurçant a un simple «collons».
Sóc llest, collons! Sé de què va el món.
A casa no s'havia dit mai.
Lloc: Vic (Osona).
Exclamacions mallorquines.
Lloc: Mallorca.
Amb els intensius recollons, els atenuats colló, collona, collonets, recollonets, i els eufemismes collins, culleres.
Lloc: Baix Gaià.
Interjecció que expressa admiració, enuig, sorpresa, etc.
Sinònim: Òndia!, renoi!, cony!, recony!
13 expressions catalanes per mostrar admiració, sorpresa o decepció. Com ja passava amb mare meva, el collons també expressa diverses reaccions depenent de la forma de pronunciar-lo.
Equivalent en castellà: ¡Joder!
Òndia.
Lloc: Maials (Segrià).
Collons! Un gos? Cagada Roc, m'he etivocat de porta.
Collons! Què voleu, que us demani perdó de jonolls?
Del personatge la Carbonell, de «Plats bruts».
Els insults més utilitzats en diverses llengües.
Equivalent en anglès: Fuck.
Els insults més utilitzats en diverses llengües.
Equivalent en castellà: Joder.
Renecs.
Interjecció. Indica sorpresa.
Collons
6 fonts, 1985.
25 maneres de no dir «joder».
Si parlem del conjunt de genitals o dels testicles en particular, els collons són la paraula estrella, però n'hi ha d'altres.
Desacreditar la qualitat d'una cosa.
És un collons de llibre.
Lloc: Olot (Garrotxa).
No cal dir que el substantiu «collons» té una sèrie d'aplicacions com el «cardar». Moltes vegades reforça el verb, substantiu o conjunció següent.
Què collons fas, a aquí? | Què collons dius, ara? | Qui collons'és aquest? | Què collons hi carda aquest a aquí?
Lloc: Olot (Garrotxa).
Per exalçar una cosa.
És una indústira de collons.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Pel que fa als renecs, dècades enrere els homes més bestiotes renegaven d'una manera i les dones, nens i homes més ben parlats d'una altra més fina. Si uns deien hòstia i collons, els altres deien ospa o ospedrer i cordons o cordills.
Forma intensificada. Aquestes expressions sorgeixen per causes diverses. Poden tenir un valor ponderatiu, emotiu, per puntuar el discurs o bé poden usar-se com a alliberament davant d'una contrarietat. Com que la majoria de les vegades són expressions obscenes contra una divinitat. sembla que la persona que les profereix quedi alliberada del pes de la contrarietat, girant-se contra la força superior que ha permès que allò succeís.
Lloc: Baix Gaià.
De l'argot vulgar que tenim a l'abast, una part considerable està relacionada amb les parts íntimes del cos i les necessitats fisiològiques bàsiques: merda, cagar, cagalló, arrossegar el cul, moc, pixar-se damunt d'algú, pilotes, ous, collons, fava, titola, follar, cardar... I en trobaríem moltes més i tot.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Collonets!
1 font, 1985.
Amb els intensius recollons, els atenuats colló, collona, collonets, recollonets, i els eufemismes collins, culleres.
Lloc: Baix Gaià.