Collons!

Mots de patxanga. Sexe.

Lloc: Xàtiva (Costera).

Els homes deien hòstia i collons, i les dones ospa o ospedrer i cordons o cordills o collins.

S'usa també com a exclamació.

Lloc: Olot (Garrotxa).

Interj.

Equivalent en castellà: ¡Cojones!

Collons ve de «Me cago en els collons de Déu».

Equivalent en castellà: ¡Joder!

Equivalent en castellà: ¡Joder!

Enric Gomà té la teoria que podria venir del renec «me cago en els collons de Déu» i que, com que era una expressió massa gruixuda, es va acabar escurçant a un simple «collons».

Testicles. Exclamació utilizada per a qualsevol cosa.

Lloc: Terres de l'Ebre.

A casa no s'havia dit mai.

Lloc: Vic (Osona).

Exclamacions mallorquines.

Lloc: Mallorca.

Amb els intensius recollons, els atenuats colló, collona, collonets, recollonets, i els eufemismes collins, culleres.

Lloc: Baix Gaià.

Interjecció que expressa admiració, enuig, sorpresa, etc.

Sinònim: Òndia!, renoi!, cony!, recony!

13 expressions catalanes per mostrar admiració, sorpresa o decepció. Com ja passava amb mare meva, el collons també expressa diverses reaccions depenent de la forma de pronunciar-lo.

Equivalent en castellà: ¡Joder!

Òndia.

Lloc: Maials (Segrià).

Del personatge la Carbonell, de «Plats bruts».

Els insults més utilitzats en diverses llengües.

Equivalent en anglès: Fuck.

Els insults més utilitzats en diverses llengües.

Equivalent en castellà: Joder.

Renecs.

Renec que expressa enuig, admiració, etc.

Albert Boadella, a la peça «M7, Catalònia» que va ser estrenada a Perpinyà, suposa que en uns temps futurs Catalunya ha desaparegut i uns estudiosos han conservat alguns especímens amb finalitats pedagògiques per a mostrar què era aquest poble quan existia. Una de les escenes il·lustratives dels costums dels catalans és el concurs de renecs. De: Boadella, Albert.

Font: M7 Catalònia.

Interjecció. Indica sorpresa.

25 maneres de no dir «joder».

Si parlem del conjunt de genitals o dels testicles en particular, els collons són la paraula estrella, però n'hi ha d'altres.

Desacreditar la qualitat d'una cosa.

Lloc: Olot (Garrotxa).

No cal dir que el substantiu «collons» té una sèrie d'aplicacions com el «cardar». Moltes vegades reforça el verb, substantiu o conjunció següent.

Lloc: Olot (Garrotxa).

Per exalçar una cosa.

Lloc: Olot (Garrotxa).

Lloc: Rosselló.

Pel que fa als renecs, dècades enrere els homes més bestiotes renegaven d'una manera i les dones, nens i homes més ben parlats d'una altra més fina. Si uns deien hòstia i collons, els altres deien ospa o ospedrer i cordons o cordills.

Forma intensificada. Aquestes expressions sorgeixen per causes diverses. Poden tenir un valor ponderatiu, emotiu, per puntuar el discurs o bé poden usar-se com a alliberament davant d'una contrarietat. Com que la majoria de les vegades són expressions obscenes contra una divinitat. sembla que la persona que les profereix quedi alliberada del pes de la contrarietat, girant-se contra la força superior que ha permès que allò succeís.

Lloc: Baix Gaià.

De l'argot vulgar que tenim a l'abast, una part considerable està relacionada amb les parts íntimes del cos i les necessitats fisiològiques bàsiques: merda, cagar, cagalló, arrossegar el cul, moc, pixar-se damunt d'algú, pilotes, ous, collons, fava, titola, follar, cardar… I en trobaríem moltes més i tot.

Lloc: Terres de l'Ebre.

Lloc: Terres de l'Ebre.

Lloc: Terra Alta.

Amb els intensius recollons, els atenuats colló, collona, collonets, recollonets, i els eufemismes collins, culleres.

Lloc: Baix Gaià.

Eufemisme per «collons!».

Per expressar sorpresa, admiració, enuig, etc. També es pot emprar en construccions com ara «Ja n'estic fart, del tema aquest dels collonsos».

Lloc: Santa Coloma de Queralt.

Eufemisme per no dir «Collons».