Paremiologia catalana comparada digital

Dissipadament

3 recurrències. Primera citació: 1926.
Adv. D'una manera dissipada; amb dissipació.
Aquests joves viuen dissipadament.
Equivalent en castellà: Disipadamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dissipadament». Editorial Moll.
Amb falta de relfexió.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dissipadament 1», p. 189. Edicions Polígrafa.
Sense escrúpol, sense pudor.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dissipadament 2», p. 189. Edicions Polígrafa.