Paremiologia catalana comparada digital

Dur a cap

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Dur a cap

2 fonts, 1997.
La substitució lingüística s'havia dut a cap amb tenacitat des d'una, dues o tres generacions abans.
Mora, Ignasi (1997): Avui «Diàleg. El nacionalisme espanyol valencià», p. 17. L'Avui / El Punt Avui.
Sinònim: Veg. Donar-hi cap 2.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Dur a cap (alguna cosa)

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. D. Intercanvis positius. Èxit i possibilitat. Èxit, guany, benefici en general», p. 595. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Dur o menar a cap

1 font, 1926.
Acabar, realitzar complidament.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Cap V.3». Editorial Moll.