Loc. v. Al·ludeix a una persona que endevina el futur a través de l'observació del moviment dels astres. Salomó: Personatge bíblic, fill de David i de Betsabé, que es convertí en rei de Judà i d'Israel en succeir el seu pare. Destaca per construir el tempe del Senyor a Jerusalem, conegut com el temple de Salomó i considerat figuració de l'ordre còsmic. Ja a la Bíblia és considerat el rei savi per excel·lència. És un europeisme que representa l'arquetipus de persona sàvia.
Dur el compte de Salomó
2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Dur el compte de Salomó
1 font, 2022.
Dur es compte de Salomó
1 font, 1926.
Observar el moviment dels astres per a endevinar allò que ha de succeir.
Lloc: Vilafr. de B.