Paremiologia catalana comparada digital

Dur un conill

1 recurrència. Primera citació: 1926.

Dur un conill, una perdiu, etc

1 font, 1926.
Tenir el caçador encanonat un animal de caça i seguir apuntant-li mentre l'animal es va movent, de manera que en qualsevol moment li pugui disparar i ferir-lo.
En Pere veu es conillet que se'n ve per dins es clar; li dóna s'escopeta i el duu, el duu, i quan el té prop, li despara, i en terra! (Campos).
Lloc: Mall.