Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «5. Coses de músics. D», p. 125. Edicions Tívoli.
Dur una esquella al coll
2 recurrències. Primera citació: 2002.
En s. f. i en el context següent, es diu de la persona d'aspecte i maneres poc cultivades.
Ineseta té eneja de Toneta la de la plasa perquè sobre ser viuda y prou llecha, / fa mich añ que festecha / a Cualo, el fill de Tomasa. / No dic yo que valga masa / qui al coll deu dur una esquella.
Lloc: País Valencià.
Font: L'Agüelo Pollastre, 11.