Interj. Onomatopeia del so que es fa en treure la llengua per fer llengotes.
La Marta veu que no hi ha res a fer, es mira el mirall antipàtic i li fa una llengota: —Eee!… (M. Àngels Bogunyà, «Embolica que fa fort!», 1991).
Eee!
1 recurrència. Primera citació: 2002.