M'ho fa arribar David Vila Ros, d'un veí de Sabadell. Sentit de la seva mare, Carme Rocabert Solé, que diu que aquests versos els va aprendre d'una de les caramelles que es cantaven a Cal Seydoux a la dècada dels quaranta del segle passat. Pot ser que formessin part d'una cançó més extensa o que aprofitessin la frase feta per compondre una caramella satírica.