Lagarda-Mata, Sylvia (1997): Goita, camaco! Vale, pagès! «I.4.- La veu del poble... (I la de la ciutat)», p. 44. Edicions de la Magrana.
El diable d'Albanyà i el Sant Crist de Fontfreda són germans
3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1937.
El diable d'Albanyà i el Sant Crist de Fontfreda, són germans
2 fonts, 1997.
El diable d'Albanyà i el Sant Crist de Fontfreda són germans
1 font, 1937.
El diable del peu de la imatge de Sant Miquel de l'església d'Albanyà i la imatge del Sant Crist de Fontfreda foren fets d'una mateixa soca de cirerer i de la fusta que va sobrar en feren una bujola. Conten que la gent vella de Fontfreda, quan anaven a adorar el Sant Crist, li resaven la següent oració.
Ai, Senyor, qui us ha vist i qui us ven; | era viu i ara sou mort; | van néixer dintre el nostre hort; | en sou parent i germà | del dimoni d'Albanyà | i també de la bujola | de l'hostal de la Ramona.
Lloc: Albanyà (Alt Empordà).