Per a aconsellar que hom no senti escrúpol per l'origen del diner. De: Atribuït al rei Jaume I.
El diner fa bona olor, vingui d'on vingui
16 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1935.
El diner fa bona olor, vingui d'on vingui
11 fonts, 1935.
Per a aconsellar que hom no senti escrúpol per l'origen del diner. Aquest refrany és atribuït al gran rei Jaume I. les conquestes de Mallorca i de València van arruïnar el país i el rei posà un tribut damunt de la latrina utilitzada per a adob de la terra. El seu fill Pere manifestà escrúpol pel tribut, que considerava fastigós. Quan arribaren a les arques reials els primers diners procedents del nou import, el rei Jaume els olorà i els féu olorar al seu fill… (segueix a l'original). De: Jaume I.
Font: Bastús, Joaquim Maria (Sabiduría de las naciones, vol. I, p. 86).
Aconsella que ningú no senti escrúpol per l'origen del diner. Joan Amades l'atribueix al rei Jaume I.
Les conquestes de Mallorca i València van arruïnar el país i el rei posà un tribut damunt la latrina utilitzada per a adob de la terra. El seu fill Pere manifestà escrúpols pel tribut.
Els diners fan bona olor, vinguin d'on vinguin
2 fonts, 2010.
Equivalent en esperanto: Mono odoron ne havas, sian devenon ne diras.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
El diner fa bona olor vingui d'on vingui
1 font, 2009.
Lloc: Calella.