Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 81. Pagès Editors.
El que és meu, meu; el que és dels altres, a mitges
3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1992.
El que és meu, meu, el que és dels altres a mitges
1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
El que és meu, meu, el que és dels altres partir
1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
El que és meu, meu; el que és dels altres, a mitges
1 font, 2012.
Es diu per reprendre l'excés d'ambició o gasiveria.
Sinònim: El que és meu, és meu i el que és teu, ho vull; El teu, meu i el meu, meu.
Equivalent en castellà: Lo mío, mío y lo tuyo, de entrambos.