Paremiologia catalana comparada digital

Qui et dona un os no et vol veure mort

17 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1915.

Qui et dóna un os no et vol veure mort

5 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1116. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 55. Edicions El Mèdol.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. La beneficiència», p. 98. Pagès Editors.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La vida», p. 276. Edicions 62.

Qui et dóna un os, no et vol veure mort

2 fonts, 1969.
Si el que dóna és un os, vol que visquis, però no massa bé.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.5. Donar i rebre. Refranys», p. 472. Editorial Moll.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 233. Edicions Polígrafa.

Qui et dóna un os, no et volguera veure mort

2 fonts, 1989.
Sinònim: No dóna poc qui dóna el que pot | Val més xic que mic | Qui et dóna mos, no voldria veure't mort.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 519», p. 635. Columna Edicions.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 283. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que te dona un os, no te vol vore mort

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 62. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Qui 't dóna un ós, no 't vol veure mort

1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui et dóna mos, no voldria veure't mort

1 font, 1992.
Sinònim: Qui et dóna un os, no et volguera veure mort.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2507», p. 294. Columna Edicions.

Qui et dóna un os no et volguera vore mort

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 21. Anubar Ediciones.

Qui et dóna un os, / no et voldria veure mort

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui te donne un os, / ne voudrait pas te voir mort.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'amistat / L'amitié», p. 90. Robert Morel Editeur.

Qui et dóna un os, no et voldria veure't mort

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Donar». Web.

Qui et dona un os, no et voldria vore mort

1 font, 2021.
No apareix al PCCD malgrat que una variant d'esta parèmia catalana hi té una entrada pròpia. De: Moreira, Joan.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (1916): Utilitat de lo inútil. Massip (1991: 402). *També en Moreira (1934). Nota 28.
Flores Abat, Lluís-Xavier (2021): «Els refranys en la producció teatral del tortosí Joan Moreira», p. 65. Institut d'Estudis Catalans.

Qui et dona un òs, no't volguera vore mòrt

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 235. Editorial Arte y Letras.