Interj. Es diu per a saludar i cridar la gent, en entrar a una casa coneguda i no veure-hi ningú.
Ela, on sou?
Equivalent en castellà: ¡Ola!
Lloc: Empordà.
Ela!
4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Ela
2 fonts, 1926.
Interj. Es diu en so de burla, principalment als infants, per considerar-los impotents per a fer una cosa o altra.
Ela, que no em veus?: ho diuen els petits, tot amagant-se | Que és lleig, el nen! El papa no l'estima! Ela, ela! (Barc.) | Ela, ela! No hi arribes!
Lloc: Barc., Igualada.
Interj. Expressió befa. D'origen expressiu, com «elis».
[…] i fins els semblava que tot plegat se mofés d'ells i els digués, fent-los ganyotes: «Ela, ela, els feligresos! […] (Raimon Casellas, «Els sots feréstecs», 1901).
Ela!
1 font, 1968.
Apa! mira! Ela, ela! Expressió de burla o mofa.