Paremiologia catalana comparada digital

Els de Llíria són «uels»

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1978.

Els de Llíria són «uels»

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Afirmació que es riu de la manera de parlar del poble. Diuen que tot ho acaben en «uèl»: Maniuel, Mikiyel, Fabuwel.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Camp de Túria. Llíria». Manuscrit.

Els de Llíria són güels

2 fonts, 1992.
Aquest lingüista recull al poble de Manuel la pronúcia local de /maniwél/, com a Llíria. De: SG.
Lloc: Casinos (Camp de Túria).
Font: CI, I, 26b.
Domínguez Vicente, Neus; Domínguez Bell-lloc, Joan (2010): Els pobles edetans parlen els uns dels altres «III. Corpus lèxic. Llíria», p. 184. Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.
Els ho diuen perquè sant Miquel és el patró de Llíria.
Lloc: Casinos.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, IV «Sector Central Interior. I. El Camp de Llíria. Tòpics del Camp de Llíria», p. 29. Fundació Caixa Castelló.

Els de Llíria són quelos

2 fonts, 1992.
Quelo és la forma abreujada del nom Miquel, el nom del patró de Llíria. Els d'Alcanar, al Montsià, també es diuen «quelos». De: SG.
Lloc: Vilamarxant (Camp de Túria).
Font: CI, I, 26a.
Domínguez Vicente, Neus; Domínguez Bell-lloc, Joan (2010): Els pobles edetans parlen els uns dels altres «III. Corpus lèxic. Llíria», p. 183. Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria.
Lloc: Vilamarxant (Camp de Túria).
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, IV «Sector Central Interior. I. El Camp de Llíria. Tòpics del Camp de Llíria», p. 29. Fundació Caixa Castelló.