Els de Vilafamés, culrojos

Finalment, hi ha algunes dites tòpiques en forma de «rondalles», en què hom es burla dels veïns d'una localitat contant-ne una petita història, la qual, per altra banda, sol ser aplicada també a d'altres poblacions.

Sanchis Guarner ho va explicar així: «Los de Vilafamés volien abaixar lo poble perquè trobaven que estava massa amunt. I van lligar tot Vilafamés amb cordes i tiraven cap avall. Quan les cordes van trencar-se, los de Vilafamés van caure de cul damunt la terra roja del Pla de l'Arc i van embrutar-se tots de color roig».

Font: P 79-I, p167.

Sanchis Guarner ho va explicar així: Los de Vilafamés volien abaixar lo poble perquè trobaven que estava massa amunt. I van lligar tot Vilafamés amb cordes i tiraven cap avall. Quan les cordes van trencar-se, los de Vilafamés van caure de cul damunt la te.

Lloc: Maestrat (La Plana Alta, València).

Font: p 79 - I, p167.

Los de Vilafamés volien abaixar lo poble perque trobaven que estave massa amunt, i van lligar tot Vilafamés amb cordes, i tiraven cap avall. Quan les cordes van trencar-se, los de Vilafamés van caure de cul damunt la terra roja del Pla, i van embrutar-se tots. Per això els dels pobles veïns los diuen «culrojos» de malnom. El mateix conte l'apliquen als de Xàbia (RVF, V, 57).

Lloc: Albocàsser.