Paremiologia catalana comparada digital

Els de l'Alcora, bovos

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1978.

Els de l'Alcora, bovos

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Alcalatén. L'Alcora». Manuscrit.

Els «bovos» d'Alcora

1 font, 1992.
La dita tòpica més elemental és el «motiu» o malnom que s'aplica als naturals d'una localitat determinada.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, I «Estructura de les dites tòpiques», p. 52. Fundació Caixa Castelló.

Pa bobos, a Alcora

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcora.
Font: G 429, p99.
Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 10. Alcalatén», p. 213. Autoedició.

Per a bovos, Alcora

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. H. Caràcter. Caràcter. Altres expressions per desqualificar algú titlant-lo de bambau», p. 704. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Per a bovos, en Alcora; / p'a cireres, Almudaina; / per a perdius, Capaimona; / per a algepsers, Cocentaina

1 font, 1992.
Font: Coses velles, 33.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, II «Sector meridional. III. Mariola-Benicadell-Aitana. Tòpics de Mariola-Benicadell-Aitana», p. 120. Fundació Caixa Castelló.