Paremiologia catalana comparada digital

Els monjos de Montserrat no tanquen cap porta

4 recurrències. Primera citació: 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Fa referència al vent que bufa a la muntanya.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Bages. Monistrol de Montserrat. Montserrat (monestir)». Manuscrit.
Referint-se al vent. És interessant la referència als monjos del Monestir de Montserrat, que es refereix per metonímia a tota la muntanya.
Lloc: Molins de Rei.
Font: Manent (2002: 72).
Gargallo Gil, José Enrique (2010): «Romanicitat i particularisme dels refranys meteorològics del català a partir de BADARE» «3. Mostra de BADARE. 3.3. Particularisme (relatiu). Refranys amb topònims. 3.3.10. Montserrat», p. 14. Ediciones Catedra.
«Referint-se al vent […]».
Lloc: Molins de Rei.
Font: Manent 2002: 72, s. v. aire de Montserrat.
Gargallo Gil, José Enrique; Fontana Tous, Joan (2012): «Aire serrano, agua en la mano. Garbellada de refranys castellans i catalans amb noms de vents» «3. Topònims. 3.1. Refranys diversos amb topònim», p. 210. Institut d'Estudis Catalans.