Rebre-les damunt, no guardar-se'n.
En posar-se a ploure per allà han de fer com els d'Ervissa, que l'amparen y la deixen caure, Penya Mos. iii, 142 | Lliris del camp que les gotes | de la rosada amparau, Guiraud Poes. 21. Amparant la soleyada, Salvà Poes. 63.