Paremiologia catalana comparada digital

Empeltat de conill

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1997.

Empeltat de conill

2 fonts, 1997.
Efeminat.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Conill -lla», p. 109. Edicions 62.
Es diu a (d')un home efeminat.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 72. Editorial Trabucaire.

Empeltat de conill (o de noia)

1 font, 1997.
Efeminat.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Empeltat f. i adj.», p. 136. Edicions 62.