Adv. i conj. ant. S'usava també la forma composta /en esters,/ amb el mateix significat.
Veem que les bèsties com van per la via, que no fan sino levar e baxar lo cap a amunt e a avall, car en esters no porien anar, Llull Cont. 108, 5.
En esters
7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.
En esters
1 font, 1926.
Esters
1 font, 1926.
Adv. i conj. ant. Fora; exceptuat.
Totz los autres preses qui són preses de cascuna part esters de mi meteix, Capit. Llorens 1211 | Exament deu entre'ls mayorals e lurs cavalers, esters que batalya no sia feta en lur man, mas en man de feels elets de cascuna part, Usatges xxxix.
Adv. i conj. ant. Fora d'això; altrament, endemés.
Esters manam que tots los clergues… esquiven tot hom qui sia vedat, doc. a. 1266 (BSAL, xiii, 268).
Adv. i conj. ant. D'altra manera.
Manams que les perjuries sien esquivades e proves no sien reebudes ans que sien bé esquetes; e si esters no pot esser, partescha hom la un del altre, Usatges lxxi.
Estirs
1 font, 1926.
Adv. i conj. ant. Esters.
Adv. i conj. ant. Excepte; fora de.
U monge… quan se dec morir derezi tot son auer e parti'l estirs dos besans que li oblidaren, Hom. Org. 5.
Adv. i conj. ant. Endemés, a part.
Estirs dien que sots periur, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 26) | Per estirs lo procurador del bispe de Zaragoza uostre nebot nose contrari així com pot, id. ibid.
Equivalent en castellà: Además.