En jove!

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

En Jove!

1 font, 1926.

Manera de cridar una persona relativament de poca edat, quan no sabem què ha nom.

Sinònim: Jove!

Lloc: mall.

1 font, 2008.

Forma de vocatiu, caiguda en desús, per dirigir-se a un jove. Si hom adreçava a una al·lota podia dir-se «sa jove».

—Bé parles, En Jove! —diu es Mestre (XV, 48) | —Ara, En jove, digues coses (XV, 54) | —Bon dia i bon any, sa jove! (XXII, 51).

Lloc: Mallorca.