Adv. i conj. ant., grafia aglutinada de «en així» (=així).
Dementre que Fèlix enaxí cogitaua, Llull Felix, pt. i, c. 1 | Lo dit senyor de la nau és tengut enaxí com si lo dit mercader hi fos present, Consolat, c. 89.
Enaixí
1 recurrència. Primera citació: 1926.