Paremiologia catalana comparada digital

Enaprés

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

Enaprés

2 fonts, 1926.
Adv. ant. Després.
Enaprés si dix l'euangeli, Hom. Org. 5 vo | E enaprés se lauà sos peus, Llull Gentil 231 | De tot faré un munt, | enaprés lo metré desjunt, Auzias March, cxxviii.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Enaprés». Editorial Moll.
Després (ant.).
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Enaprés 1», p. 331. Edicions Polígrafa.
Més tard.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Enaprés 2», p. 331. Edicions Polígrafa.
En acabar; en estar llestos.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Enaprés 3», p. 331. Edicions Polígrafa.

Enaprès

1 font, 1864.
Mod. adv. Desprès de aixó.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Enaprès», p. 621. Hermanos Espasa, Editores.