Paremiologia catalana comparada digital

Encara fuma

2 recurrències. Primera citació: 1864.
Es diu d'una cosa passada però que encara se'n té viu el record o se'n sofreixen les conseqüències.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «1 Fumar Loc. b)». Editorial Moll.
Expr. Encara la sanch ne raja.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Fumar», p. 783. Hermanos Espasa, Editores.