Paremiologia catalana comparada digital

Encarcaradament

2 recurrències. Primera citació: 1926.
Adv. D'una manera encarcarada.
Davant d'uns ídols encarcaradament asseguts com els de l'antic Egipte, Ruyra Parada 95 | Dues figueres que esperllongaven encarcaradament sos mil ditots retorts, Víct. Cat., Sol. 47.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Encarcaradament». Editorial Moll.
D'una manera rígida; tot enravenat.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Encarcaradament», p. 341. Edicions Polígrafa.