Paremiologia catalana comparada digital

Encongidament

2 recurrències. Primera citació: 1926.
Adv. D'una manera encongida.
Per axò, tractà encara d'excusar-se dient encongidament:—Se tractava d'una filla, Oller Pil. Prim, 262.
Equivalent en castellà: Encogidamente | Tímidamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Encongidament». Editorial Moll.
Amb encongiment, temor, timidesa.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Encongidament», p. 358. Edicions Polígrafa.