Paremiologia catalana comparada digital

Enfadosament

6 recurrències. Primera citació: 1864.
Adv. De manera enfadosa o enutjadora.
Equivalent en castellà: Enfadosamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Enfadosament». Editorial Moll.
Sense oportunitat, abans o després del moment propici.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Enfadosament», p. 375. Edicions Polígrafa.
Amb molèstia; amb impertinència.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Enfadosament», p. 375. Edicions Polígrafa.
Importunament; a deshora.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Enfadosament», p. 375. Edicions Polígrafa.
Adv. m. Ab enfado.
Equivalent en castellà: Enfadosamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Enfadosament», p. 633. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Ab enfado.
Equivalent en llatí: Moleste, fastidiose, putide, importune.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Enfadosament», p. 633. Hermanos Espasa, Editores.