Paremiologia catalana comparada digital

Enfarfollar-se

4 recurrències. Primera citació: 1997.
V. pron. Entrebancar-se parlant.
Quan parla, s'enfarfolla i acaba que ningú no l'entén.
Equivalent en alemany: S verhaspeln.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Enfarfollar-se», p. 424. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Entrebancar-se parlant.
Quan parla, s'enfarfolla i acaba que ningú no l'entén.
Equivalent en anglès: To stammer, stutter.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Enfarfollar-se», p. 424. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Entrebancar-se parlant.
Quan parla, s'enfarfolla i acaba que ningú no l'entén.
Equivalent en castellà: Farfullar (intr.), tartajear (intr.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Enfarfollar-se», p. 424. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Entrebancar-se parlant.
Quan parla, s'enfarfolla i acaba que ningú no l'entén.
Equivalent en francès: Bégayer.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Enfarfollar-se», p. 424. Enciclopèdia Catalana.