Paremiologia catalana comparada digital

Engüè

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Engüè

2 fonts, 1926.
Onomatopeia del plor dels infantons.
La nena, vinga fer engüè!
Lloc: Camp de Tarr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Engüè». Editorial Moll.
Plor de nen petit.
El nen fa engüè, engüè; deu tenir gana.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Vista. Ulls que miren però que també ploren i quan dormim es clouen», p. 278. Editorial Gregal.

Enguè

2 fonts, 1926.
M. Nen de mamella (en el llenguatge infantil).
Equivalent en castellà: Rorro.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Enguè». Editorial Moll.
Interj. Onomatopeia del so que fa l'infant quan balboteja o quan plora.
La nena, vinga fer enguè (DCVB).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «E», p. 90. Edicions 62.