Paremiologia catalana comparada digital

Enviar-se saliva

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Enviar-se saliva

3 fonts, 1926.
Veure's obligat a sofrir i callar per respecte o per por.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Enviar Loc». Editorial Moll.
Empassar-se la saliva.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Enviar-se saliva 1», p. 102. Edicions Polígrafa.
Mortificar-se i no dir res, per alguna cosa que molesta, que ofèn.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Enviar-se saliva 2», p. 102. Edicions Polígrafa.
No respondre, quedar confús.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Saliva», p. 31. Edicions Polígrafa.
Veure's obligat a sofrir i callar per respecte o per por.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IX. Llenguatge Sèrie A. Callar», p. 151. Hora Nova.

Enviar-se sa saliva

1 font, 1984.
Veure's obligat a callar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. E. Conjugacions vàries», p. 68. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.