Paremiologia catalana comparada digital

Envolar-se

10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1997.

Envolar-se

1 font, 1997.
V. pron. Anar-se'n volant.
Equivalent en alemany: Abfliegen.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Envolar-se», p. 446. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. aeron. Separar-se una aeronau de la superfície terrestre.
Equivalent en alemany: Starten, abheren.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Envolar-se», p. 446. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Anar-se'n volant.
Equivalent en anglès: To take off.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Envolar-se», p. 446. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. aeron. Separar-se una aeronau de la superfície terrestre.
Equivalent en anglès: To take off.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Envolar-se», p. 446. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. aeron. Separar-se una aeronau de la superfície terrestre.
Equivalent en castellà: Despegar (intr.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Envolar-se», p. 446. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Anar-se'n volant.
Equivalent en castellà: Echar a volar.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Envolar-se», p. 446. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Anar-se'n volant.
Equivalent en francès: S'envoler.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Envolar-se», p. 446. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. aeron. Separar-se una aeronau de la superfície terrestre.
Equivalent en francès: S'envoler, décoller.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Envolar-se», p. 446. Enciclopèdia Catalana.

Envolar-se (els diners)

1 font, 2012.
Lloc: Ontinyent.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. E. Economia. Diners i béns. Diners, riquesa, bens materials», p. 923. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Envolar-se (una cosa) com si fóra un brin de palla

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1782. Publicacions de la Universitat de València.