V. pron. fig. i col·loq. Treure's del damunt, desempallegar-se.
No veig la manera d'esbandir-me aquesta feina tan molesta. | Aquell individu és un pesat: esbandeix-te'l d'una vegada.
Equivalent en alemany: Loswerden.
Esbandir-se
4 recurrències. Primera citació: 1997.
V. pron. fig. i col·loq. Treure's del damunt, desempallegar-se.
No veig la manera d'esbandir-me aquesta feina tan molesta. | Aquell individu és un pesat: esbandeix-te'l d'una vegada.
Equivalent en anglès: To get rid of.
V. pron. fig. i col·loq. Treure's del damunt, desempallegar-se.
No veig la manera d'esbandir-me aquesta feina tan molesta. | Aquell individu és un pesat: esbandeix-te'l d'una vegada.
Equivalent en castellà: Desembarazarse.
V. pron. fig. i col·loq. Treure's del damunt, desempallegar-se.
No veig la manera d'esbandir-me aquesta feina tan molesta. | Aquell individu és un pesat: esbandeix-te'l d'una vegada.
Equivalent en francès: Se débarrasser, en finir avec.