Paremiologia catalana comparada digital

Escanyamarits

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Escanyamarits

6 fonts, 1926.
Viuda que s'ha casat per tercera vegada.
Font: Aguiló Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Escanyamarits». Editorial Moll.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Milhomes, esclafaterrossos i escanyamarits: els insults més creatius - https://www.vilaweb.cat/noticies/milhomes-esclafaterrossos-i-escanyamarits-els-insults-mes-creatius/». Vilaweb.
Vídua que s'ha casat per tercera vegada.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Milhomes, esclafaterrossos i escanyamarits: els insults més creatius - https://www.vilaweb.cat/noticies/milhomes-esclafaterrossos-i-escanyamarits-els-insults-mes-creatius/». Vilaweb.
Es diu de la dona que ha quedat vídua tres o més vegades, i encara es casa altre cop.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Escanyamarits», p. 159. Edicions Polígrafa.
Kato (2022): «https://twitter.com/Nenieskato/status/1604187572837777414». Twitter.
Vídua que s'ha casat per tercera vegada.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.
Es diu a (d')una viuda que es casa per tercera vegada.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 74. Editorial Trabucaire.

Escanya-marits

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. C. Relacions personals. Amistat, amor, odi. Casament i matrimoni. Mal matrimoni, matrimoni conflictiu», p. 569. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.