Paremiologia catalana comparada digital

Escanyamullers

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Escanyamullers

4 fonts, 1926.
Viudo que s'ha casat per tercera vegada.
Font: Aguiló Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Escanyamullers». Editorial Moll.
Vidu que s'ha casat per tercera vegada.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Milhomes, esclafaterrossos i escanyamarits: els insults més creatius - https://www.vilaweb.cat/noticies/milhomes-esclafaterrossos-i-escanyamarits-els-insults-mes-creatius/». Vilaweb.
L'home que ha estat vidu tres o més vegades, i encara es casa altre cop.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Escanyamullers», p. 159. Edicions Polígrafa.
Es diu a (d')un viudo que es casa per tercera vegada.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 74. Editorial Trabucaire.

Escanya-mullers

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. C. Relacions personals. Amistat, amor, odi. Casament i matrimoni. Mal matrimoni, matrimoni conflictiu», p. 569. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.