Paremiologia catalana comparada digital

Esglaiar-se

4 recurrències. Primera citació: 1997.
Lloc: Alcoi, Alacant.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Angoixa. Angoixa, impressió forta», p. 653. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Por, covardia, esglai. Sentir por», p. 679. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
V. pron. Ésser pres d'esglai.
Va estar a punt de caure a l'abisme: tothom va esglaiar-se.
Equivalent en alemany: (S) erschrecken.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Esglaiar», p. 473. Enciclopèdia Catalana.
V. pron. Ésser pres d'esglai.
Va estar a punt de caure a l'abisme: tothom va esglaiar-se.
Equivalent en anglès: To get frightened, be shocked.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Esglaiar», p. 473. Enciclopèdia Catalana.