Paremiologia catalana comparada digital

Esmolar la llengua

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Esmolar-se la llengua

2 fonts, 1926.
Xerrar molt i sense necessitat.
Sinònim: Esmolar-se els queixals | Esmolar-se sa garrova.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Esmolar Loc. a)». Editorial Moll.
Ser una persona xarradora.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «E», p. 138. Juli Jordà Mulet.

Esmolar la llengua

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1783. Publicacions de la Universitat de València.

Esmolar les llengües

1 font, 1995.
Però la teva convivència al meu costat esmolaria les llengües de la gent.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 94. Columna Edicions.

Esmolar-se la llengua (o gargamella)

1 font, 2000.
Xerrar molt sense necessitat.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Esmolar», p. 137. Editorial Moll.

Esmolar-se les llengües

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1783. Publicacions de la Universitat de València.